Entrenament personal
Concepte 1&1
L’entrenament personal és un servei enfocat a millorar la salut de les persones, aconseguir que tinguin hàbits saludables i ajudar-les a prevenir lesions i tractar-les quan hi siguin. També té per objectiu millorar el rendiment esportiu tant d’atletes com amateurs, ja que abasteix totes les àrees, des de millorar la condició física, la rehabilitació, el reforç muscular fins al rendiment esportiu.
Concepte 1&1. L’entrenador està guiant el client durant tot l’entrenament, planificant les sessions segons les seves necessitats per tal de millorar el seu estat de salut el més aviat possible. Durant l’entrenament l’acompanya en l’execució dels exercicis, corregint-lo constantment per tal de fer un entrenament segur tant a nivell articular com muscular, i aconseguir l’assoliment dels seus objectius.
Reforç muscular
Rehabilitació
En un accident de moto el 2016, quan m’estava tornant a plantejar competir als triatlons i havia acabat de tenir el meu segon fill, un cotxe em va tirar a terra amb la mala sort d’impactar-me contra la ròtula, fractura comminuta, cinquena falange trencada i subluxació d’espatlla, tot al costat dret.
Tinc aquell moment gravat a la ment, podent-lo reproduir a càmera lenta. Quan vaig caure a terra, em pensava que no m’havia fet res, però quan em vaig mirar la cama, ja vaig veure que un os no estava al seu lloc.
Moment delicat a l’hospital, mare de dos nens amb un de només cinc mesos i altre de dos anys, entrenadora personal on el meu físic és fonamental per la meva feina, i esportista… fractura comminuta de la ròtula…
T’hem d’operar!
El món et cau a terra, i més si la lesió te l’ha causat algú extern, no te l’has fet tu sol entrenant o competint. Sembla que hagi de ser el mateix, però psicològicament no ho és.
Al cap de dos dies m’operen: clau per unir la ròtula, cerclatge per unir totes les parts trencades (que eren unes quantes) i dos ganxos per fixar-la supero-inferiorment.
Sis setmanes d’immobilització! A la quarta començo rehabilitació cada dia, dues hores al dia (tens, magnetoteràpia, mobilitzacions passives, gel…)
Al llarg d’aquest procés tens dies de tot. Uns dies estàs content perquè veus que has avançat una mica i altres et sents frustrat perquè veus que passen els dies i el genoll no guanya graus de flexió.
Durant el procés no em vaig quedar només amb la rehabilitació que et fan en l’àmbit públic, sinó que vaig anar a fisioterapeutes que em feien Indiba i em treballaven l’articulació del genoll. Els primers dos mesos, junt amb la tècnica d’activació muscular que em va acompanyar durant tot el procés, l’articulació guanyava rangs de moviment actius i anava activant tota la musculatura. També feia entrenament de força. Tinc la gran sort d’estar envoltada de bons professionals en l’àmbit de la salut, i entre ells i el meu esforç i sacrifici, el meu procés de rehabilitació es va accelerar.
Els meus entrenaments de força es basaven en treballar tota aquella musculatura que feia flexió de genoll per guanyar rang amb el mètode “slow training” i després guanyar força tant dels flexors com extensors de genoll.
Un any de “ferros” va passar a ser quatre mesos; de no poder flexionar el genoll més de 90 graus, a flexionar-lo quasi el 100%, i de no poder córrer, a fer mitges maratons de muntanya i guanyar la meva primera cursa després de la lesió, només un any després.
Amb les lesions, com tot a la vida, has de ser constant, donar el màxim de tu, entrenar, patir, no rendir-te, pensar que ho aconseguiràs, no quedar-te on et diuen que arribaràs, sinó no plantejar-te que res no tornarà a ser com abans.
Ànims i pensa en gran!
