Etapa de navegació, l’etapa que fa més respecte de totes les etapes. Durant 60 km et donen només els punts per on has de passar, i tu t’has de fer el track per on creus que serà el millor camí. Així que pots estar de sort o mala sort en fer més o menys kilòmetres. A partir del kilòmetre 60, s’ha de seguir el track per allà on et diuen ells.
6 AM! Ens despertem amb la cançó “Ho Hey” i, com cada dia, em llevo amb ganes. Em fa molta il·lusió fer una etapa per les dunes.
Cada dia la sortida ha sigut neutralitzada. Això vol dir que durant un kilòmetre has d’anar darrere el cotxe i fins que no surt la gent, no pots apretar, cosa que m’ha anat molt bé, ja que em feia molta por que sortíssim tots alhora i que algú et tiri a terra.
Avui fan el Skoda Challenge. Durant un kilòmetre el corredor/a més ràpid tindrà 60″ de bonificació.
I això vol dir que avui la sortida no serà neutralitzada.
Línia de sortida. 8 AM. Som-hi! La sortida no ha anat gens malament. Ens hem posat a un costat i tot ha sortit perfecte. Uns 5 km per pista, fins que… He vist les dunes del desert del Sàhara allà al davant. Quina passada! Tothom per allà al mig intentant anar pel lloc on creia que era millor. He entrat sobre la bicicleta, però de seguida he hagut d’empènyer, i tot i que tenia les rodes bastant desinflades, les he desinflat molt més, quasi sense pressió (va millor per rodar per sobre). Hem anat agafant la nostra traçada, intentant passar per on no havia passat ningú, així no s’enfonsa tant la bicicleta. La veritat que he fet molta estona sobre, passant pel costat de moltíssima gent, excepte quan hi havia la duna molt alta, que havia de baixar. Quan estava allà al mig, he sigut tan feliç! Mirava tot aquell entorn, idíl·lic, amb la sortida del sol per allà un costat tot ple de dunes, gent empenyent la bicicleta… una sensació indescriptible. Un somni fet realitat!
Aconseguim arribar al primer control, que estava a dalt de tot de la duna “cómo no!” És la Titan Desert, aquí no et posen res fàcil. Un cop travessat, he tornat a al·lucinar, un altre paisatge fascinant ple de dunes més petites i al fons el desert sec que hauríem de travessar. He tornat a pujar sobre la bici fent moltíssim tram (fins i tot després, quan hem acabat l’etapa, la gent em deia que m’havia vist com les havia travessat, que em anaven molt bé.
Un cop passades, encara estàvem al tram de navegació. Ens hem parat, ens hem tret tota la sorra de la sabata, que no era poca, i hem inflat un altre cop les rodes. Hem anat fent el traç per on creiem que era millor i seguint el track que portàvem al GPS, hem anat tirant per una zona de llac sec, una mica pedregós, sense camí fins que després d’una pujada de pedres planes i una mica de sorra hem arribat a la primera estació d’aigua. Ens sentíem molt bé, així que hem omplert el bidó d’isotònic i parada curta i “go”!.
Quan ja portàvem uns quants kilòmetres hem vist que anàvem per davant dels segons i fins i tot dels primers que, pobres, han tingut uns problemes mecànics que han pogut solucionar.
La glòria ha durat pocs minuts, ha, ha, ha!, fins que ens han atrapat els primers i a uns 2 kilòmetres hem agafat un altre track i ens han deixat enrere.
Hem anat continuant per una pista plena de ressalts, amb vent en contra, sols, fins que han vingut els primers, la Núria Picas i l’Edu Barceló, amb uns quants més del seu equip. Ens hem posat a rodar durant 2 kilòmetres fins que li he dit al Josep que baixéssim un punt. Anaven massa ràpids i nosaltres havíem de mantenir la tercera posició. Aquella pista s’ha fet llarguíssima! Anàvem sols i amb el vent de cara i encara quedaven uns quants kilòmetres, fins que ens ha cridat el nostre company que venia per darrere amb un grup gran, (fet estrany, ja que va dels 45 primers de la general, i sinònim que havíem travessat molt bé les dunes). Ens hem posat a rodar i així uns 15 km, fins a arribar al segon punt d’hidratació. Estava molt feliç, em trobava bé i ja teníem mitja carrera feta.
Aquí hem deixat el grup i hem pres el nostre temps per omplir aigua, camelback i menjar una barreta (cada hora, pastilla de sals i gel o barreta ). Hem continuat per terreny més pedregós però divertit. Avui estava gaudint, era la millor etapa que estava fent a la Titan Desert. En el transcurs dels kilòmetres ens han fet pujar una pujada molt dreta plena de pedres on hem hagut d’empènyer la bici, però un cop a dalt ens hem tirat per un pendent ple de pedres tallants i una mica de sorra (jo només resava per no punxar ), hem passat un altre control i seguit per zones més planeres, però de dunes, amb terreny més dur i que, de sobte, estava tou, així que havies d’anar controlant de no entrebancar-te gaire i pedalar.
Abans de l’última estació d’hidratació, ens han fet pujar una pujada molt xula per després baixar per una baixada dreta i un pèl tècnica on m’ho he passat “pipa”. Ja tornàvem a ser al peu de les dunes, 22 km per endavant i final d’etapa. Durant aquests kilòmetres hem continuat per trossets de dunes, hem passat 2 o 3 poblets… Una etapa xulíssima! Estava gaudint moltíssim, estava sent la millor etapa. Finalment, arribem a meta després de 95 km, i veiem que estan entrevistant els primers i els segons. Havien arribat només 6 minuts abans que nosaltres! Al·lucinant! Avui hem arribat 80ns de la general, de 420 participants.
Feliços! Continuem tercers a 2 hores dels quarts i només amb una etapa per davant.