Línia de sortida a la Scott Cup Pirineus, una cursa de MTB amb 55 km i 1700 m positius que ens espera a la comarca del Ripollès.
Sortim amb el meu amic Marc quan donen el tret de sortida. Comencem per dins el poble i passat 500 m ja comencem a pujar per una pujada asfaltada i molt dreta i ja preveiem la duresa de la prova.
Durant 8 km no hem parat de pujar, arribant a dalt del primer tram de la cursa havent fet 450 m positius. Un cop a dalt ens hem posat per un corriol i… sorpresa! Els corredors parats! S’ha fet un tap a causa de la sortida a la mateixa hora de la distància rider i marathon. Avancem molt lentament pel corriol, molt tècnic. Una mica ja ens ha anat bé que es baixés lent. Un cop superat aquest, ja ens hem posat un altre cop per pista i, encarant el segon tram de pujada, em trobo bé de cames. Anem tibant a bon ritme! Però en un increment del pendent he volgut canviar de pinyons i se m’ha tret la cadena… Ens ha costat uns dos minuts’, ja que s’havia quedat encallada entre el plat i els radis … per sort l’hem posat i a continuar!
Seguint per la pujada a 2 km de l’avituallament, li he demanat al Marc com anava. “Just! Tira tu Cris”, m’ha dit! Jo li he dit que no, però ell ha insistit. Quan et trobes “just” i vas un punt per sobre del qual pots anar, es passa malament, per això quan m’ho ha tornat a dir li he fet cas i hem continuat per separat.
Arribo al primer avituallament al kilòmetre 13, omplo el bidó, em poso un sobre de CH, proteïna, minerals i segueixo amb la pujada. Ens queden 10 km més pujant… sort que em sento valenta perquè entre la calor i el desnivell… Déu n’hi do!
Continuem pujant per pista, agafant algun corriol de pujada molt ben parit. Quan som a dalt de tot ens toca la baixada, apreto i gas avall! La veritat és que estic gaudint, baixo de pressa per una pista amb força pedres soltes… llàstima que no ha durat gaire, 2 km, i tornem a enfilar per pujada dreta, passant per Coll de Pal. Allà passo una noia, però no sé en quina posició estem… Ens queden 3 kms pel pròxim avituallament. Arribem a l’avituallament situat a St. Jaume de Frontanyà, agafo aigua, omplo el bidó d’isotònic i menjo un tall de taronja. La noia que he passat surt abans que jo. Quan engego veig que arriba el Lluís (el meu home) i el Roger (el meu fill gran) Em donen ànims i em diuen que vaig quarta, però que la segona i la tercera estan aquí mateix. Gas! Apreto dents i cames i de seguida les atrapo i em col·loco segona. Encara em noto molt bé de cames (portem 28 km! A la Titan encara me’n faltaven molts! Aquí ja tinc mitja cursa feta).
Continuem pujant. De fet portem pujant quasi tota la cursa. Déu n’hi do quina cursa més exigent! La calor també està apretant fort. Començo a veure gent amb rampes (normal, amb la calor i la duresa). Jo sempre em prenc sals cada hora, bec molta aigua o isotònic molt sovint i em prenc gel o gominoles cada hora.
Encarem una baixada per corriol molt xula, anant per trams de gespa amb força pendent durant 1,5 km i tornem a pujar uns 6 km més. Estem al punt més alt a 1400 m. Ja us dic que la sensació és que només pugem, però vaig molt bé i continuo apretant, fins que en un corriol de pujada se’m torna a sortir la cadena. Sort que amb 1 minut ho soluciono, però des de la primera vegada que se m’ha sortit, no he pogut fer servir els 2 últims pinyons.
Arribem al tercer avituallament. Força gent fent parada més llarga que en els altres. La fatiga ja comença a ser important. Jo agafo aigua, 2 talls de taronja, i sabent que encara vaig segona surto ràpidament i encaro una de les últimes pujades que ens queden. Ja portem 40 km! Només ens en queden 15 km i quasi tot baixada. Ara sí que ens posem per un corriol ciclable molt xulo que ens endinsa pel mig del bosc.
Els primers km no presenten gaire dificultat tècnica, però la cosa es comença a complicar, i comencem a baixar per llocs amb força arrels i passos estrets. Em sento amb confiança i baixo per tot arreu, fins que en un punt, quan ja he fet la part difícil em foto a terra (però de seguida m’aixeco! Caiguda tonta!)
Estic contenta perquè estic anant bastant ràpid. Després d’uns km baixant, tornem a fer una pujada curta per ja encarar els últims 12 km, dels quals 7 seran per un corriol molt xulo però amb una baixada força tècnica. Me’n surto molt bé, baixant bastant de pressa i sense baixar de la bici. Estic gaudint; avui em sento bé! Després d’una llarga estona baixant, noto els braços també fatigats de tan fort que agafo el manillar. Hem finalitzat el corriol i ara només ens queden 5 km.
Uns nois que han baixat amb mi, i que dominaven la bici (però havien punxat i perdut molt temps) m’han dit: “Baixes millor que el 90% de nois!” .
Ara ja només 5 km! El somriure ja està dibuixat a la meva cara! He començat apretar fins al final, creuant l’arc de meta en segona posició absoluta, i primera màster 40, una gran sorpresa en la meva segona prova de MTB, en un circuit tan exigent!