EXPRESS CATLLARÀS KLASSMARK 2022

Avui, primera cursa a peu del 2022, l’Express del Catllaràs de Klassmark amb 15 km i 915+.

Vaig tenir molts dubtes en apuntar-me a la cursa. Aquest any he fet molta BTT, però córrer ho he fet un dia a la setmana. L’any passat vaig fer la modalitat Trail i, tot i estar entrenada, vaig patir bastant, així que aquest any al final em vaig decidir per la modalitat Express, que tot i ser menys km era bastant desnivell.

Així doncs, avui em trobava a la línia de sortida a la Pobla de Lillet.

Hem començat molt ràpidament de baixada per dins el poble. Quan portàvem 300 m hem començat a pujar per una carretera asfaltada, on de seguida hem enfilat per un corriol. Em trobava bé de cames, anava primera amb els deu primers homes (tot just acabava de començar). He agafat dos nois de davant de referència i anàvem pujant a un bon ritme, fins que he vist que podia anar una mica més ràpida i els he passat. Fins al kilòmetre 3,5 no hem parat de pujar pel mig del bosc, per corriol, amb alts arbres a banda i banda. Per sort no ens tocava el sol, ja que la temperatura començava a pujar. Després hem fet una baixada per pista i ja he vist que avui em costaria més la baixada que la pujada. De seguida ens hem tornat a posar per un corriol, i ara ja més dret, hem continuat pujant per una zona amb moltes fulles, que patinava una mica. Seguia amb molt bones sensacions, fins i tot millor que l’any passat que estava més habituada a les curses a peu. De fet, avui quan anaven avançant els kilòmetres i m’anaven pujant les pulsacions, anava pensant: va Cris, que només són 15, i a la Titan en feies cada dia 100. A les curses sempre has de pensar en petits objectius, sobretot quan vas al límit, així et vas motivant i fa que la cursa no sigui tan dura. Continuem pujant! Ja portem 500 m de desnivell. Déu n’hi do! Sort que quan arribem a dalt tot serà baixada.

Al kilòmetre 7 seguim pujant per un terreny força pedregós, alternant caminar ràpidament amb córrer. Allà hem començat avançar gent que estava fent la modalitat trail (han sortit 30′ abans que nosaltres), i m’han començat a animar veient que era la primera noia, això sempre et puja els ànims i et fa córrer una mica més ràpid.

Ja ens queda poc per arribar al primer avituallament, al kilòmetre 8,4, quasi al final de la pujada que hem estat fent des del principi. Allà ja he sentit els crits, “va, Mama, que vas la primera”!, i els nens se m’han posat a córrer al costat. Sort que un senyor m’ha avisat del desviament de l’Express, que era cap a l’esquerra! Jo, amb l’emoció, anava a tirar per la dreta que era el desviament de la Trail.

Només ens queda un kilòmetre de pujada, així que, gas! I a donar-ho tot, que la part dura ja l’hem fet.

Ara ja tot és baixada, però bastant tècnica, amb moltes fulles que fan relliscar moltíssim i amb un terreny molt sec que encara fa que patini més. Quan he començat, m’he “entrempussat” 3 o 4 cops, i he pensat, avui hauràs d’estar molt atenta que si no te la fotràs! A la baixada sí que he notat que feia temps que no feia una cursa, ja que em faltava l’agilitat i la tècnica per baixar ràpidament com feia abans. Sort que estic forta de cames i aguanto bé.

Durant la baixada m’han avançat uns 5-6 nois. Els volia seguir, peròhe patinat 2 cops més i ja he vist que no podia anar més de pressa. Jo només anava pensant: Cris, no t’encantis que no saps quan li portes a la segona, i com t’avanci als últims kilòmetres, et farà molta ràbia! Hahahahaha!

Ja només amb 2 km de baixada per arribar a la meta, he pujat una mica el ritme i gas! Queda molt poc per travessar la línia d’arribada, i si tot va bé, en primera posició. Hem enllaçat pel corriol per què havíem pujat (ara ja me’l conec!), fins al final, he apretat, i he arribat a la Pobla de Lillet, amb la sorpresa per molts (no per mi, ja que ho havia fet any passat) de creuar pel mig del riu, passant per sota un pont de pedra que hi ha a l’entrada del poble, on veus tothom des de dalt animant-te.