Ahir es van disputar les 3 h de resistència de Manresa, tot un clàssic de la FMM.
Després de més de deu anys sense participar-hi ahir vaig tornar a gaudir d’aquesta modalitat tan intensa i explosiva de BTT.
Vam participar en equips de 3 en la modalitat mixta (tot i que després estàvem en la categoria de veterans 40) el Jordi, el David i jo.
Pels que no coneixeu com funciona, es tracta de fer el màxim de voltes, per un circuit tècnic d’uns 2,7 km durant 3 h, els tres participants, que ens anem tornant a cada volta que fem.
Vam decidir que comencés el David, que és el més ràpid. La primera volta és la pitjor. Tothom surt al màxim i després de la línia de sortida als 50 m es fa un pas estret on el més difícil és no caure. Un cop feta la primera volta del David, era el meu torn, vaig sortir amb moltes ganes, amb una mica de respecte de no fer-me mal, ja que és un circuit amb moltes “S”, giravolts, alguna baixada complicada… I als 100 m quan vaig baixar per unes escales, pam… Se’m surt la cadena! Sort que en 30″ la vaig posar i… Go!!! No ha passat res! Salto un esglaó i m’enfilo per una pujada seguida de “S”i més “S”, molt divertit, però em falta pràctica i vull anar el més ràpid possible. Després venia una recta amb algunes baixes i altres giravolts, però et permetia anar més ràpid. Anàvem coincidint amb alguns ciclistes però sense molestar- nos. Anava molt concentrada (és fàcil desconcentrar-se i anar a terra). La segona part del circuit encara era amb baixades i pujades, sense deixar els viratges que eren sempre molt tancats. L’última part era la més divertida per mi; havies d’anar amb compte perquè era un terreny amb sorra i patinava molt, però estava ple de “pumps” molt entretinguts. Aquí les pulsacions baixaven una mica, però en acabar agafaves una recta al màxim per arribar el més abans possible i donar relleu al teu company. Aquí vaig sentir els meus fills que havien arribat i em van començar a animar corrent al meu costat.
Ara tenia uns 17′ per descansar, beure aigua, menjar alguna cosa, fins que tornes a sortir el David i em tornes a passar el relleu.
Ja ha passat el temps! Em toca sortir un altre cop; segona volta! A veure si no tinc cap entrebanc, surto “a tope”. Ara no baixo per les escales. Agafo una rampa com a alternativa i ara em va millor. Aquesta volta ja vaig una mica més àgil, ja estic més familiaritzada amb el circuit, faig la primera meitat, més ràpid, molt alta de pulsacions, però d’això es tracta. Són menys de 10′ per volta que has d’anar a tot el que puguis. Quan enfilo per la pujada de la segona meitat del circuit la meva família està allà animant-me, això sempre et motiva i et fa anar encara més ràpid, allà, però m’avança una noia que no la volia deixar escapar i quan ens posem per la part dels “pumps”, volia anar tan de pressa, que… em patina la roda i em foto a terra! De seguida m’aixeco i gas, és normal amb un circuit així i falta de pràctica. Segona volta finalitzada.
M’està agradant això de les 3 h, el fet de fer-ho amb equip, ajudant-nos, comentant les voltes, parlant amb un i altre és divertit.
La tercera volta ja va anar més bé, sense cap entrebanc i cada cop amb més agilitat, ja que vas coneixent més el circuit, tot i que amb les pulsacions al màxim i cada vegada amb més mal de cames, però sobretot gaudint molt.
Aquí ja portàvem la 1 h i mitja, així que segurament havia de fer 3 voltes més.
Vam anar fent les voltes amb la mateixa dinàmica i més o menys amb el mateix temps sense cap ensurt per part de l’equip.
Quan vaig acabar la cinquena volta, vaig mirar el temps i quedava 25′ per complir les 3 h, així que em tocaria tornar a sortir, ja que el Jordi i el David tardaven uns 16′.
L’última volta ja era la sisena i pel temps que quedava, era l’última en sortir, i el Jordi que venia darrere meu, ja no li tocava “en teoria”. Aquesta última volta la vaig agafar amb moltes ganes, ja havien passat 3 h i la família i amics estaven animant-me durant tot el circuit. Vaig gaudir-la molt, tot i que les cames ja començaven anar toves. En els últims metres anava a tot gas, ja que estava lluitant amb un nen jovenet i portàvem mig circuit pedalant junts, així que ho vaig donar tot perquè el tenia just al darrere, i quan pensava que jo ja seria l’última en donar voltes, li vaig fer una jugada al meu company. Per 20″ va haver de sortir a donar l’última volta. Em va saber greu perquè ell ja es pensava que havia acabat… Bé, una anècdota més per explicar.
L’any que ve hi tornem!!!
