Etapa 1

1a Etapa de la Neom Saudi Arabia

3r dia d’ençà que vam arribar a Aràbia Saudí. Avui si, dimarts 6 de desembre comença l’aventura de veritat, 106 km ens esperem per endavant.

Ens llevem a les 6 h, ens vestim i a esmorzar. Un cop acabat i abans de sortir, hem de carregar bidons d’aigua, preparar tot el que necessitem per l’etapa, passar el control de firmes, portar la maleta al camió, ja que canviem de campament, i anar a la línia de sortida, que a les 8 h donen el tret de sortida.

Ens col·loquem bastant endavant. Els primers km seran sortida neutralitzada.

3, 2,1 Go! Sortim tots junts, tranquils, fins que no surt el cotxe que neutralitza. Un cop surt, gas a tope! L’Itó se m’escapa una mica i l’haig de frenar, ja que no puc anar més ràpid; tenim vent de cara. Se’ns escapen alguns, però sobre el km 15 ja ens col·loquem en un grup, tibant bastant i jo refugiant-me del vent entre rodes. Costava d’avançar, la pista era bona amb terra dura, i un paisatge amb el mar per un costat i muntanyetes per l’altre. Llàstima que no podríem gaudir del paisatge, a causa del fort vent que feia.

Estàvem en un grup fort, jo i 2 noies, elit amb bastants nois. L’Itó ha encapçalat el grup durant molta estona i jo havia de serrar fort les dents per poder seguir-lo. Quan hem sortit em costava portar aquell ritme tan alt, però després m’he trobat millor. Al kilòmetre 26 hi havia un punt d’aigua, però quasi ningú del grup ha parat. No podíem desenganxar-nos. Avui si havies d’anar sol et penalitzava molt, tot i anar en grup, teníem un desgast físic important (hem gastat tota la suplementació que portàvem, coincidint amb molt corredors que els havia passat el mateix).

Avui el recorregut era per pistes amb un terreny molt arrissat, que encara ho feia més dur, però durant la major part de l’etapa hem rodat pel costat del Mar Roig, que pel poc que hem pogut veure tenia uns colors clars espectaculars.

Al kilòmetre 64 hem trobat el segon punt d’hidratació. Aquí sí que ens hem parat, però el temps just per omplir bidons, beure i marxar, ja que el grup ja sortia i no ens ho podíem permetre. Realment estava sent una etapa que havia de ser fàcil, molt dura pel fort vent que ha bufat tota l’estona de cara i de costat, havent de fer moltíssima força de braços perquè no ens tires a terra, amb més d’una ocasió portant la bici mig de costat i havent-nos de refugiar amb nois perquè era dificilíssim pedalar.

Al kilòmetre 75, per una zona de sorra, el grup s’ha despenjat i hem hagut de fer uns 10 km sols, però amb l’ajuda del meu company, i jo, donant-ho tot, ens hem pogut tornar a enganxar.

Ens havien dit que hi havia uns 200 metres de desnivell, però al final han sigut 800, i tot i que és poc amb tants kilòmetres, us asseguro que avui totes les pujades es feien duríssimes, pensant en alguns moments de la cursa… si cada dia ha de ser així… jo demà no corro 🤪

Els últims 30 km han sigut espectaculars, pel costat de mar, amb les muntanyes de fons, tot i que amb aquell vent només pensàvem a acabar, i en moments de baixada, pensava: mira quins paisatges més increïbles.

Quedaven 15 km fins a l’últim control, que per sort serien els únics que aniríem amb vent a favor. Aquí jo ja no podia donar més i ens hem despenjat del grup i hem afluixat una mica. Kilòmetres abans ens havien dit que anàvem primers i que jo anava la tercera noia 🙀.

Aquests últims kilòmetres, tot i ja portant-ne 90 han sigut els millors, creuant l’arc de meta amb 6 h justes i sent els primers classificats en duo mixt.