Etapa 2

Ens desperten com cada dia, a les 6AM. Sona la música de Ho Hey (Quins records del Marroc!). A fora fa molt vent. De fet, tota la nit n’ha fet. Esperem que l’etapa no sigui com ahir.

Fem la rutina de cada dia, i ens col·loquem a la línia de sortida, al primer calaix (amb els pros). Aquí corres el risc de sortir a un ritme massa alt i que després et passi factura i així ha sigut. Hem començat molt forts, anant amb el segon grup i amb vent de cara. De seguida ens hem despenjat i ens ha atrapat el tercer grup que hem pogut seguir fins al km 20. Passats els deu de l’inici ja ens hem posat entre muntanyes enmig d’uns petits canyons, on es pedalava molt millor, ja que el vent ha començat a afluixar. Al principi es rodava força bé, però el terreny d’aquí té una sorra com grava que fa que es rodi més lent i hagis d’anar alerta que no et patini la roda. Per aquí anàvem sols, tibant a dos més que s’havien quedat penjats fins que hem arribat al primer punt d’hidratació al km 26. Allà hem anat amb tres més durant una bona estona, fent una baixada xula al principi, fins que hem agafat una pista que anava pujant i ens tornava a tocar el vent de cara, durant bastants kilòmetres. Quan en portàvem quaranta i anàvem amb un grupet maco, veiem el punt de control 1,5 km enllà, a dalt d’una pujada terrible amb més d’un 20% de pujada. Quasi tot el grup ha baixat al principi de la bici per empènyer-la, sense intentar pujar-hi. Jo he volgut provar de pujar-la a sobre la bici i ho he aconseguit (ha sigut graciós perquè tothom que estava al meu davant empenyent la bici, deien “apartaros, que sube la niña”! 😂😂 L’Itó em volia fer una foto i ja no ha estat a temps. Quan hem arribat a dalt, després de l’esforç que havíem fet i de les vistes que hi havia, ens hem parat a tirar quatre fotos. Un cop a dalt de tot ens ha tocat baixar per una baixada igual de forta que la pujada que havíem fet. He gaudit molt, però els braços els portava destrossats.

Al cap de 5 km hem tirat per una pista que era un “falso llano”. No s’acaba mai! Durant 5 km anaves pujant un 2-3%, però era ple de grava i costava moltíssim pedalar. No s’acabava mai! S’ha fet etern i a més tornava a bufar el vent just perquè l’esforç fos més gran. Al punt d’hidratació hem parat uns 10′ a beure i menjar. Avui ens ho estem agafant més amb calma. Ja portem més de la meitat de la cursa, 56 kilòmetres. Pedalem pel costat d’una carretera uns 4 km, i agafem un fora pista amb baixada que havies d’anar alerta perquè hi havia molta pedra solta, i havies d’anar traçant amb compte perquè un cop acabada la pedra, ens hem trobat amb aquesta sorra de pedretes que tenen aquí a Aràbia, que patina moltíssim, tot i que al ser en baixada hem gaudit, agafant les zones més dures per evitar caigudes. Ara si, kilòmetre 70 i ja veiem el mar de fons, almenys el disfrutarem més que ahir, tot i que els 15 km pel costat del Mar Roig eren han estat per una pista “rule ondule”, que li diuen, com les patates ondulades. Mare meva! quin terreny més desagraït, els braços i les espatlles et queden destrossats. Avui aquí també ens hem parat a tirar fotos 😂, crec que ahir ho vam passar tan malament amb el vent, que… avui havíem de gaudir una mica.