Dissabte 4 de febrer. Em trobo a la línia de sortida a Solsona, en una cursa de MTB, on hem estat convidats el meu partner de la Titan, Josep Itó i jo, amb 8 més dels millors del país corredors.
A les 9 h ens trobem al davant de tot, amb l’elit femenina, la Núria Picas i la Ramona Gabriel. La veritat, jo pensava… “No sé què hi faig aquí”, però com em va dir l’Itó, “tu posat bé a la foto que això no passa cada dia!”
Sortim amb sortida neutralitzada, però al kilòmetre 1 tothom comença a tot gas, com si fos una copa del món. Ja veig a venir que patirem. De seguida comencem a pujar, sortint de Solsona per endinsar-nos pels boscos de la zona. L’Itó, ha decidit anar amb mi durant tota la cursa. Continuem pujant! De fet, fins al kilòmetre 12 ens fan pujar, agafant algun sender de baixada tècnic, però quasi tot pujada, i és que hem d’anar fins al Castell de Lladurs, que està a 1000 m. Quin patir! Allà anava amb la tercera noia, però un cop a dalt, ja no la vaig veure més, i és que ja veia que no podria lluitar per les posicions de podi perquè el recorregut prometia i havia entrenat poc, per estar allà davant amb l’elit.
Quan vam arribar a dalt al castell, ens esperaven 2 personatges vestits de vaca que ens feien llençar unes pilotes a una porteria i un avituallament”black pata”, com diu l’organització, i és que hi havia un pernil talladet, acompanyat de fruita, magdalenes, coca, xocolata, isotònic… La veritat és que és diferent de la resta, amb un recorregut molt top. Un cop allà ens esperava una baixada llarga per corriols ciclabes, amb uns trams molt tècnics i baixades de vertigen, fins al kilòmetre 20. Aquí podies decidir de fer la ruta curta, que no era la nostra opció. Del kilòmetre 22 fins al 32 ens tocaven uns senders molt tècnics de baixada amb alguna pujada, per uns boscos maquíssims i amb alguns llocs amb unes vistes d’infart, com alguns dels corriols. Tenia tanta tensió a les cames per por de no caure, que estaven a punt de rampa.
Del kilòmetre 32 al 38 ens tocava tornar a pujar. La cursa estava sent xulíssima, però jo ja tenia les cames carregadíssimes i se m’estava fent dur. Durant aquests kilòmetres, li vaig plantejar al
meu company de fer el recorregut mitjà, ja que es podia escollir durant la prova, i eren 39 km, 6 menys que la llarga. Ell m’insistia a fer aquesta última, i em deia que era l’única on feien podi, que en els altres recorreguts no n’hi havia, tot i que, em va estranyar, li vaig fer cas, i vam decidir continuar el recorregut llarg.
Mare meva, quins últims 6 kilòmetres! Encara ens quedaven uns 200 m de desnivell i les meves cames cada cop estaven més carregades. Al final, cursa acabada amb 3 h 50′ i 4a posició!
Conclusió: Si hagués fet la mitja, tenia podi, i hauria quedat en 1a posició.
L’any que ve, repeteixo!